26 de gener
En les reduïdes dimensions de la nostra illa la mirada erosiona els objectes. Ha passat mil vegades per damunt de totes les superfícies. Parlem dels dominis del far com d'una província. Cada racó te el seu nom, cada arbre, cada pedra. Una branca de formes peculiars és immediatament batejada. I així, les distàncies transformen la seva qualitat. Algú que ens sentís es pensaria que ens referim a llocs remots, però tot el que existeix és a una passejada.
El temps també es converteix en una idea relativa. Una gota suspesa al fil d'una teranyina pot trigar segles a caure; de vegades, en canvi, parpellejo i ha transcorregut una setmana.
27 de gener
No puc evitar que la peculiar acústica del far em transmeti murmuris eròtics. Generalment en Batís escull l'última hora de la nit per començar, quan jo em retiro del balcó i del pis. Pot perllongar l'activitat dues, tres o fins i tot quatre hores. Els seus gemecs es succeeixen amb regularitat taquigràfica. Fa uns sorolls d'home assedegat que creua el desert, una agonia monòtona. De vegades penso que seria capaç de mantenir el ritme sincopat dies sencers.
Curiosa poliorgàsmia de la mascota. Puc resseguir l'excitació permanent, els espasmes que s'acceleren i el clímax que culmina l'obra. Cada minut i mig, a tot estirar, l'efervescència explota amb uns xisclets volcànics, llargs, llarguíssims, sosté el plaer vint segons sencers i, en lloc de decaure, recomença. Indiferent, en Batís l'ataca i l'ataca fins que el plaer s'extingeix amb un renec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada