M. ANGÈLICA BERRUECOS MEJÍA, PREMI ESPECIAL DEL CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR

L'alumna M. Angèlica Berruecos Mejía de 2n C és una de les guanyadores del XII Concurs de microrelats de terror convocat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig de Tortosa amb el relat 13 de novembre.

Podeu consultar la resta de premiats a: https://calaixo-de-sastre.blogspot.com/2021/12/premis-del-xii-concurs-de-microrelats.html

Aquí teniu el text guanyador:

                                                                      13 de novembre

És 13 de novembre. Són les cinc de la matinada. Em sento molt nerviosa. Hi ha molt soroll al carrer. Sento els primers moixons cantant. Tinc la sensació que el perill té una força que encara no he viscut. N’he sentit parlar a la gent. Però no puc fer-me a l’idea.

Veig com aquella bola destructora s’aproxima ràpidament emportant-se tot el que toca. La gent s’ha començat a despertar. Es senten els crits i el descontrol. Tothom està començant a marxar. L’alcalde en lloc de donar exemple i mantindre la calma ha sigut el primer en marxar. Sento pànic. No sé què fer. Sento impotència. No puc fer res per parar aquest monstre. Estic desconcertada. Tot el meu poble serà destruït per una cosa gegantina. Em trobo angoixada. Soc molt feble en comparació amb la rojor sense compassió. La meva tieta m’està cridant per marxar. Però m’he quedat congelada del terror que sento. Totes aquestes sensacions a la vegada no les puc controlar. Tinc ansietat per tot això.

Quan me n’he adonat, ja està a prop. He marxat amb la meva tieta lluny, però és massa tard, ha agafat la meva tieta i ara ve a per mi, ja no em puc escapar. La meva tieta ha quedat immobilitzada i m’ha agafat del peu, però en lloc de salvar-me m’ha condemnat a la mort, que se m’emportarà junt amb ella i quedaré petrificada per sempre més. 


Aquesta historia està basada en fets reals i la dedico a Omayra Sànchez i tot el seu poble d’Armero pel seu patiment. Gràcies per la vostra valentia. Omayra, gràcies per la teva força, que amb dotze anys, vas aguantar tres dies sense queixar-te, i només vas demanar aigua com a última voluntat.

Finalista al concurs "Relats de patrimoni natural"

 

Kawtar Chellay del 3r d'ESO B de l'Institut de Flix ha sigut finalista al concurs XV PREMIOS LITERARIOS CONSTANTÍ 2021 amb el tema "Relats de patrimoni natural". Felicitats, Kawtar!



Aquí podeu llegir la seva obra:

Relatos del patrimonio natural


Artículo de opinión sobre el cambio climático :


En el mundo cada vez hay más contaminación debido al cambio climático porque hay mucha gente que no recicla o que contamina mucho. Cada vez más el mundo está cambiando, hay muchos animales en peligro de extinción, es una cosa muy mala para el planeta. Mucha gente quiere entender por qué hay gente tan mala en este mundo que quiere que los animales mueran o que el clima cambie. El cambio climático es el aumento de la temperatura del planeta provocado por las emisiones a la atmósfera de gases de efecto invernadero derivadas de la actividad del ser humano, están provocando variaciones en el clima que de manera natural no se producirían.


Nos afecta mucho porque La Tierra ya se ha calentado y enfriado en otras ocasiones de forma natural, pero lo cierto es, que estos ciclos siempre habían sido mucho más lentos, necesitando millones de años, mientras que ahora y como consecuencia de la actividad humana, estamos alcanzando niveles que en otras épocas trajeron consigo extinciones en apenas doscientos años. Las causas del cambio climático son las siguientes: el responsable del cambio climático es el ser humano y sus emisiones de gases de efecto invernadero que calientan el planeta. El gas más conocido es el CO2, causante del 63% del calentamiento global, pero existen otros como el metano o el óxido nitroso. Mi opinión debido al cambio climático es que todo es culpa de los humanos ya que todo esto ha estado generado por ellos.


En mi opinión, si tomamos esta referencia hay que tener en cuenta que hablamos de subida de temperatura media y que 1.5 o 4ºC parece que no es ningún riesgo pero sin embargo para que haya una media de 4º, puede ser que en ciertos intervalos de tiempo la temperatura pueda subir hasta 10ºC y que en zonas de 30 suba a 40ºC , que puede suponer la creación de entornos adversos para zonas de turismo de sol y playa o destinos de interior no preparados o donde la mayoría de las actividades turísticas son al aire libre… O que en invierno pueda darse el fenómeno de que no exista precipitaciones de nieve, lo que provocaría el cierre de todo el sector turístico basado en la nieve y hablamos de miles de empleos, negocios y economía rural en muchas partes del mundo.


El cambio climático es un fenómeno que lleva cientos o mejor dicho miles o millones de años y seguirá existiendo porque nuestra tierra es un sistema dinámico.

Cada vez que se toma una medida, por modesta que sea, en el sentido de luchar contra el cambio climático: disuadir del transporte privado con obstáculos al aparcamiento, o impuestos sobre el combustible, limitaciones al consumo de electricidad, supresión del carbón, impuestos verdes, u otros; la mayoría de los afectados se rebela, a veces violentamente. Sin embargo, esas mismas personas se declararán preocupadas por el cambio climático y defensoras de que se tomen las medidas más enérgicas para combatirlo.


La lucha contra el cambio climático requiere cambios en el comportamiento de empresas y personas; es imposible que se desarrolle sin que a nadie le afecte. Habrá que actuar sobre líneas de transporte de electricidad, y más si se aspira a la electrificación de nuevos sectores como el de transporte por carretera, dispositivos de almacenamiento masivo de energía que hagan viable el uso de las energías renovables, nuevas plantas solares o eólicas que afectarán a determinados entornos naturales y todo un conjunto de actuaciones solo posibles si van acompañadas de un cambio de mentalidad en el público. 


La contaminación que ejercemos a través de los humos de las grandes fábricas, de los coches de gasoil y gasolina, de los plásticos que inundan ríos, mares y océanos y los micro plásticos que inundan ya hasta nuestras comidas y bebidas.

Actuaciones del hombre que están generando problemáticas graves a nuestros sucesores y generaciones venideras, si no ponemos remedio lo antes posible.


El tiempo que nosotros estábamos acostumbrados a tener en cada estación está cambiando y eso lo podemos notar ahora. A la larga es posible que en diciembre en el hemisferio norte haga calor y en el hemisferio sur haga frío. 


Los animales no saben cuándo anidar y lo hacen en cualquier estación y, tampoco emigran. 


Y lo peor de todo es que a pesar de saber todo esto hay gente que sigue negándolo y otras que no hacen nada. Si seguimos sin hacer nada dentro de muy poco notaremos a gran escala las consecuencias del cambio climático. 


Pienso que lo importante es tener mucha información sobre el tema y querer aportar nuestro pequeño pero imprescindible grano de arena. El primer paso es cambiar muchos de nuestros hábitos diarios que perjudican al medio ambiente. 



Llegim: el blog

 Hola a tothom! 

Amb els alumnes de 3r d'ESO a les classes de castellà hem fet unes entrades al padlet i les volem compartir amb tots vosaltres! Tractem temes com esport, música, llibres, videojocs, amor, medi ambient i molts altres. Gaudiu de la lectura!

3r ESO A: https://es.padlet.com/kristina_prancuze/i1709oyrpdmq3onc

3r ESO B: https://es.padlet.com/kristina_prancuze/8vkcrt4xcdjflcjt

Esperem que sigui del vostre interès!

Kristina, professora de francès, castellà i català






LA JÚLIA , LA POESIA, ELS JOCS FLORALS I UNA IMATGE DIVERTIDA



No és cap novetat que l'INSTITUT DE FLIX participi en  concursos literaris, però sí que és una molt bona notícia que aquest curs la Júlia Fernández Bagés, alumna de 2n d'ESO, hagi quedat  guanyadora de la  Final  Territorial  a les Terres de l'Ebre dels VIII Jocs Florals Escolars i finalista a la Final Nacional.
Aquest és el seu preciós poema.
Felicitats, Júlia!
             
                             ET MIRO I EM PERDO
                                  JÚLIA FERNÁNDEZ BAGÉS
Et miro i em perdo.
Et miro i em perdo,
tan senzill com perdre's en la llum de la lluna
que brilla tot i estar envoltada de foscor.
Et miro i em perdo,
em perdo entre totes les paraules
que mai t'he arribat a dir.
Et miro i em perdo,
perdo  la grisor que m'envolta i em trobo somiant en tardes d'hivern al teu costat.
Et miro i em perdo,
em perdo en aquell vers d'una cançó
que em recorda a tu.
Et miro i em perdo,
en el record d'aquell dia d'estiu.
Al mar, absorta en l'olor del mar i la teva veu.
Et miro i em perdo,
perdo el sentit,
la noció del temps,
la percepció de la realitat.
Et miro i em perdo,
pensant en tu, en totes les hores,
setmanes i mesos que t'he estat i estaré pensant-te.
Quedant-me en l'intent de dir-t'ho tot.
Et miro i em perdo
en un futur que m'imagino al teu costat sense importar quan,
ni com
ni a on
mentre sigui amb tu.
Et miro per a intentar-te conèixer més bé cada dia.
Cada racó de tu,
tot allò que t'agrada,
poder estimar cada defecte teu.
Et miro
i desitjo ser imperfectament perfecta al teu costat,
que siguis feliç
tot i que no sigui amb mi.

 

Et miro  i em trobo.

 JÚLIA RUFAT DE 2N D'ESO FINALISTA 

AL CONCURS DE LECTURA EN VEU ALTA


Aquest curs, degut a la pandèmia , el  XVIII Certamen de lectura en veu alta de la Fundació Enciclopèdia Catalana no s'ha fet de manera presencial. Els participants han hagut de gravar-se llegint el fragment indicat a les bases del concurs. 

Des de l'institut felicitem la Júlia Rufat Pérez que ha quedat finalista de la categoria Corsaris.

L'entrega de premis també s'ha fet des de la distància amb l'ajut de les noves tecnologies. Us expliquem com va anar.

Cada centre vam rebre l'obsequi per als nostres alumnes finalistes i/o guanyadors en un sobre. Les indicacions eren:

-No obrir el sobre. Per tant, no sabíem si serien guanyadors o finalistes.

-Seguir en directe l'acte virtual on es desvetllarien els noms dels guanyadors.

-Donar el premi a l'alumnat en acabar l'acte.


Aquí teniu unes fotos de l'entrega de premis. El vam seguir des del despatx de direcció.






Segueix llegint tan i tan bé, Júlia! I gràcies per fer ressonar el nom de l'INSTITUT DE FLIX més enllà de la nostra comarca.

Podeu recuperar la Gala del Certamen a

https://www.lecturaenveualta.cat/




 

PREMI SAMBORI

Per Tere Grau

Durant aquest curs 2020-21 l’alumnat d’ESO i el de 1r de BAT ha participat en el concurs Sambori Òmnium de narrativa. I dos alumnes han quedat finalistes de les Terres de l’ Ebre. Són Jan Mataró, de 1r d’ ESO A, que ha obtingut el segon premi i Andrew shattock, de 1r de BAT, que ha obtingut el 3r premi.

Els felicitem i els animem a seguir escrivint i també a la resta d’alumnes.

Us mostrem unes fotografíes de l’acte de recollida del premi, a Tortosa, i també podreu llegir les seves narracions. FELICITATS!!!!

                                                                                                                        Jan Mataró i Andrew Shattock

                      L’home fet de l’ombra (Andrew Shattock)

 

Un home em segueix.

Alt i espès, es veu obligat a comprar a les botigues grans i altes i tria abrics llargs i foscos; texans foscos i pesats; i botes altes i negres de treball. Sempre està envoltat de foscor, només una silueta. La seva cara sempre està amagada, no per una caputxa, sinó com si les seves faccions no poguessin reflectir la llum. Mai no he vist els seus ulls, el nas ni els llavis, i m’imagino que el seu rostre no és un rostre, sinó una plana de pell llisa i sense trets facials que d’alguna manera veu, fa olor, xiuxiueja, riu, respira, sap , i sent.

No puc demanar una ordre de restricció per a aquest home. No puc fugir d'ell. No puc barricar-me darrere d’una porta tancada amb clau, perquè aquest home no és realment un home, sinó una manifestació de foscor que viu dins meu, una ombra negra tan profunda que xucla la llum i la calor del meu entorn.

Jo sóc ell.

De vegades camina darrere meu, sempre a l’abast, però sense interferir. Aquests són els moments en els que sóc més feliç, els moments en què gairebé puc ser normal, però la seva presència sola contaminarà tot el que faig o dic, l’anticipació del seu tacte i la seva veu m’esborren qualsevol felicitat que pugui sentir.

Altres vegades m'embolcalla, m'envolta d'una manta fosca que matisa el cel blau brillant, el sol groc, els arbres més verds amb una capa fosca de negre. Aquests moments de la meva vida estan marcats amb carbó afilat en lloc de llapis de colors. Dedueix la meva rutina, el meu cor, el meu desig, les meves amistats, les meves emocions. En aquests moments, camino cada dia amb un rostre en blanc i llunyà, mentre en la meva ment, apareix xiulant crits mentre em xiuxiueja, lluitant contra mi.

El meu propi aferrar-me.

Xiuxiueja, amb la gola ronca, cada paraula reprensiva alhora. La culpa sempre la tinc jo. Mai no sóc prou bo. Hauria d’haver sabut millor. Tan eteri com una ombra, però els seus cops són pitjors que els de qualsevol home. Colpeja amb pena, bofetades amb culpa i patades amb soledat. M’ofego en emocions més reals, més terrorífiques que les aigües més enfangades.

Perquè almenys puc escapar de l’aigua trencant la superfície o ofegant-me.

No en puc escapar.

Jo sóc ell.

 

Intento mantenir-me a flotació fent allò que m’agrada, com jugar a rugbi o passar temps amb el meu germà petit, però m’acaba subjectant amb les mans tan reals com un fum de fum, però tan fort com l’acer, desafiant totes les lleis físiques ideades per Newton i Einstein que he estudiat. M’ofega amb emocions gruixudes, incapaç de respirar ni veure. Miro a cegues, ratllo i colpejo, però finalment em canso no només de l’esgotament, sinó també de la seva familiaritat. Com un vell amant, acaricia amb traços més familiars que els problemes que el materialitzen. Només llavors l’abandono i l’accepto, l’ombra visceral que viu dins meu. En aquests moments, estic estranyament en pau, les dues parts de mi finalment van convergir en una sola.

Sempre estic lluitant; des que vaig néixer, aquest home ombra m’ha seguit. Estic acostumat a la lluita. Així, doncs, la pau em confon amb la seva incorrecció, la seva desconeguda.

Tiro de la foscor. Crido a l’home fosc i m’enfilo cap a la superfície de l’aigua emocional. Noto el cel brillant, el sol càlid, les flors de colors, els ulls verds del meu germà i les rialles dels meus amics. Sorprenc l’home ombrejat amb la llum i es dissipa durant uns dies.

Però torna a caminar darrere meu.

Perquè no es pot escapar de si mateix.

 

El primer curs (Jan Mataró)

 17 d’agost de 2020

No ho havia fet fins ara, però de cop i volta m’ha vingut el capritx de començar aquest diari. Estic molt il·lusionat pel nou curs que estic a punt de començar. És agost, fa calor i en un any normal en aquestes dates estaríem celebrant la nostra festa major al poble; però, la Covid ens està fent viure un any ple de canvis en els nostres plans habituals. Potser per això ja tinc el cap en el nou curs que aviat iniciarem si la pandèmia ens ho permet.

 Aquest any començo l’institut i estic una mica nerviós perquè em trobaré nous professors, nous companys, companyes i noves matèries. A part de nerviós també estic content perquè puc fer nous amics i conèixer gent interessant.

Ja he començat a preparar totes les coses: motxilla, estoig, roba nova, etc... Tinc el cap en com serà el primer dia, quins companys tindré de la meva antiga escola, com em portaré amb el meu tutor o tutora, pensar si haurem d’estar confinats, si el curs serà presencial, si agafarem la Covid... Tot plegat és un garbuix de dubtes que em fan ballar el cap aquests dies però crec que no en sóc l’únic. En les darreres videotrucades amb amics, qui més qui menys es preguntava aquestes coses...

14 de setembre de 2020

Avui he començat l’institut i el que hem fet bàsicament ha estat fer proves de nivell de les assignatures i ens han explicat com anirà el curs. Tots els de la meva classe estàvem molt callats i nerviosos perquè no ens coneixíem i tot era nou per a nosaltres. Per sort, m’ha tocat una classe amb força companys de l’escola però tot i així hi havia molta gent d’altres pobles de la comarca que era la primera vegada que els veia. Ha estat un dia intens però més fàcil del que imaginava. Tant de bo que aquesta sensació m’acompanyi sempre.

 22 de setembre de 2020

Ara que ja porto aproximadament una setmaneta a l’institut ja ens anem coneixent entre nosaltres i també amb els professors i em començo a adonar que d’algun d’ells em vaig fer una idea equivocada de la seva personalitat amb la primera impressió que vaig tenir.  M’estic adonant que l’Hugo que semblava molt tímid  ara resulta que és el més xerraire de la classe, l’Ona que va començar semblant molt seriosa i distant ara és la més oberta i conciliadora (s’apunta com una bona candidata a delegada). És curiós com el pas del temps em fa veure a les persones de manera diferent. I em pregunto si els haurà passat el mateix amb mi als meus companys. No sé, se’m fa estrany pensar com em deuen imaginar!

5 d’octubre de 2020

El curs ja està en marxa, cada cop  tenim més deures, més exàmens, més treballs... I això em fa tenir la sensació que portem més temps plegats, fins i tot més del que ja portem. Amb la gran majoria crec que ja ens coneixem prou bé, però amb la Mia  encara no ho he aconseguit. Ella és la persona més silenciosa de la classe, just crec que no li conec ni la veu. Ella és Americana i ve de Florida. Va perdre la casa a causa de l’huracà Isaías que va arrasar Florida entre el juliol i l’agost d’aquest any. Ens ho ha explicat la tutora. Potser és la persona més reservada que conec.

12 de novembre de 2020

Avui hem fet una classe de música que ha estat especial. El mestre ens ha demanat que féssim una lletra per a una cançó en grup. M’ha tocat amb la Mia, l’Andreu i la Valèria. Ningú sabia per on començar i la Mia s’ha ofert voluntària per fer-ho. Primer ha escrit la lletra en Anglès i entre tots l’hem ajudat a traduir-la. Ha estat sorprenent tot el que ens ha explicat.

Traduir el seu escrit m’ha fet adonar que no és fàcil ser nou en un grup, deixar enrere tota una vida i intentar començar de nou. Amb la lletra de la cançó s’ha sentit capaç d’explicar-nos les ferides que l’huracà Isaías va deixar en la seva vida. La Mia ha acabat plorant pels records que se li han despertat però crec que avui ha acabat amb un somriure que marca l’inici de la nostra amistat. Sento que aquest curs estic aprenent grans lliçons i avui ha estat un d’aquests dies: els prejudicis no serveixen de gaire i l’empatia és clau per conèixer realment a les persones.

 

                                                                                          


 ENCADENEM TÍTOLS DE LLIBRES


Els alumnes de 2n d'ESO ens han demostrat la seva creativitat al llarg del curs. Una bona mostra són les històries inventades a partir d'unir diversos títols de llibres, especialment novel·les juvenils, que van dur a classe.

L'activitat és fruit d'un exercici d'escriptura cooperativa en gran grup a la matèria de català.

El procés va ser el següent:

1) Acordar el dia que durien un llibre .

2) La professora (Dolors Montagut) va portar llibres per si algun alumne/a no en duia cap.

3) Cada alumne/a deia el títol del seu llibre i el "secretari/a 1" l'escrivia a la pissarra.

4) Es va procedir a inventar la història col·lectivament enllaçant els títols dels llibres. A mesura que un títol estava utilitzat, el "secretari/a 1" l'anava marcant o esborrant de la pissarra.

5) El "secretari/a 2" escrivia el text inventat a l'ordinador. La resta d'alumnes el visualitzaven a la pissarra digital.

6) Es va procurar que intervinguessin tots els alumnes. Alguns feien propostes de millora (d'estructura sintàctica, d'ortografia, de puntuació...) al que havien suggerit i/o redactat altres companys.

El temps emprat per a l'escriptura cooperativa va ser d'una hora per a cada grup.

Un cop escrits els textos, i en una sessió de classe posterior, vam anar a gravar-los amb una representació de cada grup classe. Com a escenari de fons vam elegir el vestíbul de l'institut que tan ben decorat està des de Sant Jordi gràcies a la mà de la professora d'EVP Judit Grau.

Observeu com amb gairebé els mateixos títols de llibres els han sortit tres històries ben diferents.

Us animem a imitar l'experiència en qualsevol curs i llengua.

Aquests són els relats. Gaudiu-los!

2n ESO A


2n ESO B






2n ESO C





*Foto de l'entrada cedida per Berta Treig en un concurs organitzat per la Comissió de Biblioteca de l'Institut de Flix. Ha plogut molt des de llavors.