TEXT 42


Marta. —Manelic!... Que... el dinar ja és a taula.
Manelic. — Ah, sí; el dinar. El dinar. (S'ha acostat a la taula i comença a llescar pa. Mentrestant la Mana ha anat a la llar. A part.) I que no costa gaire, no, de degollar a un home! I an ella... an ella menos!... (Se troba amb la mirada de la Marta que torna.) Si ella no em mirava! Ah! (Llença la ganiveta sobre la taula.)
marta. — Posa-te'n tu, Manelic. (Ell se'n posa; després ella. Pausa; mengen.)
manelic, a part. Qui fos golut com allà dalt! Perquè els goluts no pateixen. Si no em pot passar res per aquí dintre!
marta, baixet. —Ai, Déu meu! Ajudeu-me!
mAnelic, a part. — Pst! Que l'ajudin! (Va a enraonar i s'atura.)
marta. — Què? Digue-ho! Què anaves a dir? (Va cap an ell.)
manelic, apartant-la amb lo braç. — Res, res, apartà't!
marta. — Parla un cop a la vida! Jo t'ho demano, per...
manelic, sarcàstic. — Per qui m'ho demanes?
marta. — Per... per...
manelic. — Per ell? Per qui? (Esperant que ella diga.) I quin fàstic que em fa aquesta dona! Eh! Afarta't tu sola! (S'aixeca.) Jo me'n torno a
les meves muntanyes! (Se'n va cap a la porta.)
marta.—No, Manelic, no! I escolta'm!... I perdona'm!
manelic, molt exaltat. — Que et perdoni? Ira de Déu!... Què t'havia fet, jo? Enraona! Per què m'havies d'enganyar a mi? Per què?
marta. — Perquè no era ningú, jo! Que era sense voluntat, i obeïa! I ni t'havia mirat mai! Ni t'estimava! Ni sabia què era tenir voluntat per un altre!
manelic. — Doncs per què t'has casat amb mi, i no et vas casar amb aquell home! Digue-ho! (Rabiós sempre.) Que no ho sé jo el perquè, i em consumo, i em torno boig per saber-ho! (Corrent a ella.) Per què? Per què? Respon-me!
marta. — Ah, això no! Que tu m'avorriries encara més del que m'avorreixes!
manelic. — Avorrir-te? Matar-te hauria de fer jo, que és sols lo que mereixes!
marta. — Oh, sí, matar-me, sí; que això és lo que desitjo!
manelic. — No, no; abans anar-me'n. Anar-me'n d'aquí per sempre!
marta, rabiosa per aturar-lo. — És que no goses a parlar-me! No, no; no t'atreveixes! (Anar darrera d'ell desesperada.) Es que em tens por; me tens por, a mi! Covard! Por! Por!

Cap comentari: