TEXT 30


Em vaig despertar molt d’hora. La iaia ja havia preparat el te amb menta i ho havia deixat sobre la taula de fusta del pati de la casa gran; havia torrat el pa i escombrava l’altre costat del pati. Em vaig quedar a la porta de la cuina i me la vaig mirar durant força estona. La iaia no havia canviat gens. De sobte em van venir al cap uns records molt agradables: recordava quan la iaia m’ajudava a pujar sobre la burra per anar al pou a buscar aigua. Em deia que jo era molt petita per anar a peu, ja que havíem de caminar com a mínim un quilòmetre fins al nostre destí i, a més, hi havia moltes pedres que em podien fer mal als peus.

Cap comentari: