TEXT 23

Feia ben bé quatre setmanes que havia començat l'escola i el Gerard estava agradablement sorprès que el Bruce, el Kevin i el Russell l'haguessin deixat tan tranquil. Va arribar a pensar que potser s'havien atipat de fer-li la guitza. El Gerard s'equivocava, però. Tot plegat havia estat, tan sols, una treva. Un cop passada la novetat de l'inici de curs, la colla va tornar als seus mals hàbits. Provocar i molestar el Gerard era un dels preferits.
Aquell matí plovia i davant de l'escola s'havia creat l'habitual enrenou de cotxes i de gent amb paraigües. Un cop van baixar del cotxe, l'Amy i el Gerard van intentar d'obrir-se pas entre la gentada. El noi anava vigilant que la seva germaneta no es quedés enrere mentre es dirigien cap a l'entrada de l'escola. No es va adonar que la colla del Bruce els seguien. Però, malgrat tot, no es va sorprendre galre quan va sentlr que algú crldava, darrere seu:
-Mireu qui tenim aquí! El Gerard fent de mainadera.
-Què, Gerard, t'ho passes bé? Ja has fet tota la feina de casa?
El noi ja sabia qui eren. No es va girar, però. Va continuar caminant amb l'Amy, sense fer-ne cas.
Abans d'arribar a l'entrada es va trobar la Marsha, que baixava de l'autobús escolar. La noia va veure que el Bruce i la seva colla seguien el Gerard. Es va imaginar que tenien ganes de gresca.
-Que no el podeu deixar tranquil! -va exclamar i, sense esperar que diguessin res més, es va girar d'esquena i es va posar a caminar al costat del Gerard i l'Amy.
-Oh, pobret Gerard! Una noia l'ha de defensar...
-Què faria, pobret, sense la Marsha? -van continuar mofant-se'n els tres nois.
Sota el paraigua, i malgrat la fredor d'aquell matí plujós, el Gerard va notar que se li encenia la cara. Es va mossegar els llavis i va mirar de reüll la Marsha. La noia no va dir res, però li va fer que no amb el cap, com volent dissuadir-lo de cap acció.
Van deixar l'Amy a la seva aula i van pujar cap al segon pis. El Bruce i els altres no els havien seguit, però no hi havia cap dubte que els trobarien a la classe.
Quan el Gerard i la Marsha van entrar, ells ja hi eren. El noi no els va dir res, però els va llençar una mirada inquisidora, barreja de ràbia, odi i impotència. Mentre s'asseia al seu lloc va sentir que continuaven xiuxiuejant, burletes, darrere seu. Per sort, aquell matí, era al senyor Harris qui els havia de fer classe d'història. Era un professor molt estricte i seriós; fins i tot el Bruce, el Kevin i el Russell havien après que amb ell valia més comportar-se correctament. Això va permetre al Gerard relaxar-se i concentrar-se en les explicacions. A més, la història era l'assignatura que més Ii agradava i fins ara havia aconseguit treure molt bones notes pels seus treballs.
Aquesta pausa obligada va fer que Ia colla perdés l'interès pel Gerard, si més no per aquell dia.
En acabar Ies classes encara plovia i a Ia sortida es va crear el mateix enrenou que al matí. L’Amy, ben tapada amb el seu impermeable groc, s'aixoplugava sota el paraigua del seu germà, mentre s'encaminaven a l'autobús escolar que els acostaria a casa. Van trobar Ia Marsha, que ja els esperava.
-Va tot bé, Gerard? -va preguntar Ia noia-. No t'has tornat a trobar aquella colla de galifardeus?
-No, amb tanta gentada i tants paraigües no els he ni vist -va dir el Gerard.
-Millor. Molt millor -va afirmar Ia Marsha.

Cap comentari: