ENS TRANSFORMEM LLEGINT OVIDI
"Un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits delicats comencen a ser envoltats per una fina escorça, els seus cabells creixen transformant-se en fulles, els seus braços en branques; els peus suara tan àgils, queden fixats a terra, convertits en arrels immòbils, el seu cap esdevé una copa d'arbre. Només queda d'ella la seva bellesa resplendent. Febos, tanmateix continua estimant-la; posa la mà dreta en el tronc i sent com batega encara el seu cor sota la nova escorça."
 |
| Apol·lo i Dafne - Gian Lorenzo Bernini |
El 2017 es va celebrar el bimil·lenari de la mort d'Ovidi, que va passar a la història com el més romàntic dels poetes romans. Entre les seves obres destaquen l'Art d'enamorar -un extens poema en què dona consells als joves per guanyar-se el favor dels seus estimats/des-, les Metamorfosis -un recull de mites sobre transformacions que s'estenen des de l'inici del món fins a la divinització de Juli Cèsar-, o les Tristes -una sèrie de poemes en què lamenta la seva mala fortuna per haver estat desterrat de Roma-.
El passatge que podeu llegir supra forma part de l'episodi d'Apol·lo i Dafne de les Metamorfosis, un dels mites que més ha influenciat artistes, músics i escultors d'èpoques posteriors a causa de la seva bellesa tràgica.
Es van distribuir els mites de la següent manera i cada alumna va escollir una d'aquestes agrupacions per fer-ne la lectura i una exposició:
- Deucalió i Pirra; Filèmon i Baucis; Perseu i Andròmeda; el Rapte d'Europa.
- Dafne; Hermafrodit; Narcís.
- Faetont; Dèdal i Ícar.
- Aracne; Midas; Orfeu i Eurídice; Píram i Tisbe.
En les exposicions orals, cada alumna aportava un comentari (que incloïa l'argument del mite, una descripció de la psicologia dels personatges, una anàlisi dels seus actes i una opinió personal sobre el mite). A més, van fer una comparació dels mites que es troben acolorits, ja que tenen trets comuns. Per exemple:
- En el primer grup, ens trobem davant dos mites en què els déus castiguen la humanitat pels seus pecats i recompensen, tant Deucalió i Pirra, com Filèmon i Baucis, ja que són matrimonis exemplars i respectuosos amb els déus.
- Tant el mite de Dafne, com el d'Hermafrodit, tracten d'històries d'amor tràgiques: en ambdós casos hi ha un personatge que pateix per un amor no correspost que culmina en una transformació plena d'angoixa (v. les imatges que hi ha supra i fixeu's en la intensitat de l'escena i l'expressió de desesperació de Dafne, que és d'incredulitat en Apol·lo).
- En els mites de Faetont i Dèdal i Ícar, Ovidi ens presenta un aprenentatge moral a partir d'un final fatídic: en tots dos casos, els protagonistes ometen les advertències dels seus pares, la qual cosa fa que es precipitin, l'un des del carro del Sol, i l'altre perquè s'ha apropat massa al Sol, i morin en la caiguda.
- Pel que fa a Aracne i Midas, tots dos són personatges castigats pels déus, ja que no són capaços de reconèixer la superioritat dels déus sobre els humans. L'una és transformada en aranya per Atena, i a l'altre Apol·lo li fa créixer unes orelles d'ase.
Quan les exposicions van acabar, es va encetar un petit debat per tal que cadascú aportés el seu punt de vista, de tal manera que cada alumna va rebre feedback de les seves companyes i de la professora, la qual cosa va possibilitar ampliar la seva perspectiva de la lectura que havia realitzat.
