LA JÚLIA , LA POESIA, ELS JOCS FLORALS I UNA IMATGE DIVERTIDA



No és cap novetat que l'INSTITUT DE FLIX participi en  concursos literaris, però sí que és una molt bona notícia que aquest curs la Júlia Fernández Bagés, alumna de 2n d'ESO, hagi quedat  guanyadora de la  Final  Territorial  a les Terres de l'Ebre dels VIII Jocs Florals Escolars i finalista a la Final Nacional.
Aquest és el seu preciós poema.
Felicitats, Júlia!
             
                             ET MIRO I EM PERDO
                                  JÚLIA FERNÁNDEZ BAGÉS
Et miro i em perdo.
Et miro i em perdo,
tan senzill com perdre's en la llum de la lluna
que brilla tot i estar envoltada de foscor.
Et miro i em perdo,
em perdo entre totes les paraules
que mai t'he arribat a dir.
Et miro i em perdo,
perdo  la grisor que m'envolta i em trobo somiant en tardes d'hivern al teu costat.
Et miro i em perdo,
em perdo en aquell vers d'una cançó
que em recorda a tu.
Et miro i em perdo,
en el record d'aquell dia d'estiu.
Al mar, absorta en l'olor del mar i la teva veu.
Et miro i em perdo,
perdo el sentit,
la noció del temps,
la percepció de la realitat.
Et miro i em perdo,
pensant en tu, en totes les hores,
setmanes i mesos que t'he estat i estaré pensant-te.
Quedant-me en l'intent de dir-t'ho tot.
Et miro i em perdo
en un futur que m'imagino al teu costat sense importar quan,
ni com
ni a on
mentre sigui amb tu.
Et miro per a intentar-te conèixer més bé cada dia.
Cada racó de tu,
tot allò que t'agrada,
poder estimar cada defecte teu.
Et miro
i desitjo ser imperfectament perfecta al teu costat,
que siguis feliç
tot i que no sigui amb mi.

 

Et miro  i em trobo.

 JÚLIA RUFAT DE 2N D'ESO FINALISTA 

AL CONCURS DE LECTURA EN VEU ALTA


Aquest curs, degut a la pandèmia , el  XVIII Certamen de lectura en veu alta de la Fundació Enciclopèdia Catalana no s'ha fet de manera presencial. Els participants han hagut de gravar-se llegint el fragment indicat a les bases del concurs. 

Des de l'institut felicitem la Júlia Rufat Pérez que ha quedat finalista de la categoria Corsaris.

L'entrega de premis també s'ha fet des de la distància amb l'ajut de les noves tecnologies. Us expliquem com va anar.

Cada centre vam rebre l'obsequi per als nostres alumnes finalistes i/o guanyadors en un sobre. Les indicacions eren:

-No obrir el sobre. Per tant, no sabíem si serien guanyadors o finalistes.

-Seguir en directe l'acte virtual on es desvetllarien els noms dels guanyadors.

-Donar el premi a l'alumnat en acabar l'acte.


Aquí teniu unes fotos de l'entrega de premis. El vam seguir des del despatx de direcció.






Segueix llegint tan i tan bé, Júlia! I gràcies per fer ressonar el nom de l'INSTITUT DE FLIX més enllà de la nostra comarca.

Podeu recuperar la Gala del Certamen a

https://www.lecturaenveualta.cat/




 

PREMI SAMBORI

Per Tere Grau

Durant aquest curs 2020-21 l’alumnat d’ESO i el de 1r de BAT ha participat en el concurs Sambori Òmnium de narrativa. I dos alumnes han quedat finalistes de les Terres de l’ Ebre. Són Jan Mataró, de 1r d’ ESO A, que ha obtingut el segon premi i Andrew shattock, de 1r de BAT, que ha obtingut el 3r premi.

Els felicitem i els animem a seguir escrivint i també a la resta d’alumnes.

Us mostrem unes fotografíes de l’acte de recollida del premi, a Tortosa, i també podreu llegir les seves narracions. FELICITATS!!!!

                                                                                                                        Jan Mataró i Andrew Shattock

                      L’home fet de l’ombra (Andrew Shattock)

 

Un home em segueix.

Alt i espès, es veu obligat a comprar a les botigues grans i altes i tria abrics llargs i foscos; texans foscos i pesats; i botes altes i negres de treball. Sempre està envoltat de foscor, només una silueta. La seva cara sempre està amagada, no per una caputxa, sinó com si les seves faccions no poguessin reflectir la llum. Mai no he vist els seus ulls, el nas ni els llavis, i m’imagino que el seu rostre no és un rostre, sinó una plana de pell llisa i sense trets facials que d’alguna manera veu, fa olor, xiuxiueja, riu, respira, sap , i sent.

No puc demanar una ordre de restricció per a aquest home. No puc fugir d'ell. No puc barricar-me darrere d’una porta tancada amb clau, perquè aquest home no és realment un home, sinó una manifestació de foscor que viu dins meu, una ombra negra tan profunda que xucla la llum i la calor del meu entorn.

Jo sóc ell.

De vegades camina darrere meu, sempre a l’abast, però sense interferir. Aquests són els moments en els que sóc més feliç, els moments en què gairebé puc ser normal, però la seva presència sola contaminarà tot el que faig o dic, l’anticipació del seu tacte i la seva veu m’esborren qualsevol felicitat que pugui sentir.

Altres vegades m'embolcalla, m'envolta d'una manta fosca que matisa el cel blau brillant, el sol groc, els arbres més verds amb una capa fosca de negre. Aquests moments de la meva vida estan marcats amb carbó afilat en lloc de llapis de colors. Dedueix la meva rutina, el meu cor, el meu desig, les meves amistats, les meves emocions. En aquests moments, camino cada dia amb un rostre en blanc i llunyà, mentre en la meva ment, apareix xiulant crits mentre em xiuxiueja, lluitant contra mi.

El meu propi aferrar-me.

Xiuxiueja, amb la gola ronca, cada paraula reprensiva alhora. La culpa sempre la tinc jo. Mai no sóc prou bo. Hauria d’haver sabut millor. Tan eteri com una ombra, però els seus cops són pitjors que els de qualsevol home. Colpeja amb pena, bofetades amb culpa i patades amb soledat. M’ofego en emocions més reals, més terrorífiques que les aigües més enfangades.

Perquè almenys puc escapar de l’aigua trencant la superfície o ofegant-me.

No en puc escapar.

Jo sóc ell.

 

Intento mantenir-me a flotació fent allò que m’agrada, com jugar a rugbi o passar temps amb el meu germà petit, però m’acaba subjectant amb les mans tan reals com un fum de fum, però tan fort com l’acer, desafiant totes les lleis físiques ideades per Newton i Einstein que he estudiat. M’ofega amb emocions gruixudes, incapaç de respirar ni veure. Miro a cegues, ratllo i colpejo, però finalment em canso no només de l’esgotament, sinó també de la seva familiaritat. Com un vell amant, acaricia amb traços més familiars que els problemes que el materialitzen. Només llavors l’abandono i l’accepto, l’ombra visceral que viu dins meu. En aquests moments, estic estranyament en pau, les dues parts de mi finalment van convergir en una sola.

Sempre estic lluitant; des que vaig néixer, aquest home ombra m’ha seguit. Estic acostumat a la lluita. Així, doncs, la pau em confon amb la seva incorrecció, la seva desconeguda.

Tiro de la foscor. Crido a l’home fosc i m’enfilo cap a la superfície de l’aigua emocional. Noto el cel brillant, el sol càlid, les flors de colors, els ulls verds del meu germà i les rialles dels meus amics. Sorprenc l’home ombrejat amb la llum i es dissipa durant uns dies.

Però torna a caminar darrere meu.

Perquè no es pot escapar de si mateix.

 

El primer curs (Jan Mataró)

 17 d’agost de 2020

No ho havia fet fins ara, però de cop i volta m’ha vingut el capritx de començar aquest diari. Estic molt il·lusionat pel nou curs que estic a punt de començar. És agost, fa calor i en un any normal en aquestes dates estaríem celebrant la nostra festa major al poble; però, la Covid ens està fent viure un any ple de canvis en els nostres plans habituals. Potser per això ja tinc el cap en el nou curs que aviat iniciarem si la pandèmia ens ho permet.

 Aquest any començo l’institut i estic una mica nerviós perquè em trobaré nous professors, nous companys, companyes i noves matèries. A part de nerviós també estic content perquè puc fer nous amics i conèixer gent interessant.

Ja he començat a preparar totes les coses: motxilla, estoig, roba nova, etc... Tinc el cap en com serà el primer dia, quins companys tindré de la meva antiga escola, com em portaré amb el meu tutor o tutora, pensar si haurem d’estar confinats, si el curs serà presencial, si agafarem la Covid... Tot plegat és un garbuix de dubtes que em fan ballar el cap aquests dies però crec que no en sóc l’únic. En les darreres videotrucades amb amics, qui més qui menys es preguntava aquestes coses...

14 de setembre de 2020

Avui he començat l’institut i el que hem fet bàsicament ha estat fer proves de nivell de les assignatures i ens han explicat com anirà el curs. Tots els de la meva classe estàvem molt callats i nerviosos perquè no ens coneixíem i tot era nou per a nosaltres. Per sort, m’ha tocat una classe amb força companys de l’escola però tot i així hi havia molta gent d’altres pobles de la comarca que era la primera vegada que els veia. Ha estat un dia intens però més fàcil del que imaginava. Tant de bo que aquesta sensació m’acompanyi sempre.

 22 de setembre de 2020

Ara que ja porto aproximadament una setmaneta a l’institut ja ens anem coneixent entre nosaltres i també amb els professors i em començo a adonar que d’algun d’ells em vaig fer una idea equivocada de la seva personalitat amb la primera impressió que vaig tenir.  M’estic adonant que l’Hugo que semblava molt tímid  ara resulta que és el més xerraire de la classe, l’Ona que va començar semblant molt seriosa i distant ara és la més oberta i conciliadora (s’apunta com una bona candidata a delegada). És curiós com el pas del temps em fa veure a les persones de manera diferent. I em pregunto si els haurà passat el mateix amb mi als meus companys. No sé, se’m fa estrany pensar com em deuen imaginar!

5 d’octubre de 2020

El curs ja està en marxa, cada cop  tenim més deures, més exàmens, més treballs... I això em fa tenir la sensació que portem més temps plegats, fins i tot més del que ja portem. Amb la gran majoria crec que ja ens coneixem prou bé, però amb la Mia  encara no ho he aconseguit. Ella és la persona més silenciosa de la classe, just crec que no li conec ni la veu. Ella és Americana i ve de Florida. Va perdre la casa a causa de l’huracà Isaías que va arrasar Florida entre el juliol i l’agost d’aquest any. Ens ho ha explicat la tutora. Potser és la persona més reservada que conec.

12 de novembre de 2020

Avui hem fet una classe de música que ha estat especial. El mestre ens ha demanat que féssim una lletra per a una cançó en grup. M’ha tocat amb la Mia, l’Andreu i la Valèria. Ningú sabia per on començar i la Mia s’ha ofert voluntària per fer-ho. Primer ha escrit la lletra en Anglès i entre tots l’hem ajudat a traduir-la. Ha estat sorprenent tot el que ens ha explicat.

Traduir el seu escrit m’ha fet adonar que no és fàcil ser nou en un grup, deixar enrere tota una vida i intentar començar de nou. Amb la lletra de la cançó s’ha sentit capaç d’explicar-nos les ferides que l’huracà Isaías va deixar en la seva vida. La Mia ha acabat plorant pels records que se li han despertat però crec que avui ha acabat amb un somriure que marca l’inici de la nostra amistat. Sento que aquest curs estic aprenent grans lliçons i avui ha estat un d’aquests dies: els prejudicis no serveixen de gaire i l’empatia és clau per conèixer realment a les persones.

 

                                                                                          


 ENCADENEM TÍTOLS DE LLIBRES


Els alumnes de 2n d'ESO ens han demostrat la seva creativitat al llarg del curs. Una bona mostra són les històries inventades a partir d'unir diversos títols de llibres, especialment novel·les juvenils, que van dur a classe.

L'activitat és fruit d'un exercici d'escriptura cooperativa en gran grup a la matèria de català.

El procés va ser el següent:

1) Acordar el dia que durien un llibre .

2) La professora (Dolors Montagut) va portar llibres per si algun alumne/a no en duia cap.

3) Cada alumne/a deia el títol del seu llibre i el "secretari/a 1" l'escrivia a la pissarra.

4) Es va procedir a inventar la història col·lectivament enllaçant els títols dels llibres. A mesura que un títol estava utilitzat, el "secretari/a 1" l'anava marcant o esborrant de la pissarra.

5) El "secretari/a 2" escrivia el text inventat a l'ordinador. La resta d'alumnes el visualitzaven a la pissarra digital.

6) Es va procurar que intervinguessin tots els alumnes. Alguns feien propostes de millora (d'estructura sintàctica, d'ortografia, de puntuació...) al que havien suggerit i/o redactat altres companys.

El temps emprat per a l'escriptura cooperativa va ser d'una hora per a cada grup.

Un cop escrits els textos, i en una sessió de classe posterior, vam anar a gravar-los amb una representació de cada grup classe. Com a escenari de fons vam elegir el vestíbul de l'institut que tan ben decorat està des de Sant Jordi gràcies a la mà de la professora d'EVP Judit Grau.

Observeu com amb gairebé els mateixos títols de llibres els han sortit tres històries ben diferents.

Us animem a imitar l'experiència en qualsevol curs i llengua.

Aquests són els relats. Gaudiu-los!

2n ESO A


2n ESO B






2n ESO C





*Foto de l'entrada cedida per Berta Treig en un concurs organitzat per la Comissió de Biblioteca de l'Institut de Flix. Ha plogut molt des de llavors.

IMITEM PLAUTE! PRÒLEGS DE COMÈDIA LLATINA

 IMITEM PLAUTE! PRÒLEGS DE COMÈDIA LLATINA

Una de les lectures obligatòries per a les PAU sempre és una comèdia de Plaute o Terenci. Aquest any les alumnes de 1r de batxillerat han llegit a classe La comèdia de l'olla de Plaute. Aquesta obra teatral entra dins el gènere de la fabula palliata, un tipus de comèdia que intenta imitar els models de comèdia grega. Es caracteritza per ser dinàmica, i tenir una sèrie de personatges estereotipats com ara el senex (un vell avar i rabiüt), el servus (l'esclau que sol ser enredaire i entremaliat), o l'adulescens i la virgo (el noi i la noia jovenets i innocents, normalment enamorats l'un de l'altre).

Les nostres alumnes de 1r de batxillerat van escriure un pròleg de comèdia llatina imitant l'estil de Plaute. Van inventar-se un argument respectant la tipologia dels personatges i fins i tot els seus noms (que solien ser força enrevessats, d'origen grec i parlants). A continuació podeu llegir un exemple d'un pròleg escrit per elles. Gaudi-lo, i sobretot, aplaudiu quan acabeu!

<<EL PAQUET>>

PERSONATGES:

  • Gelotofagos: l'adulescens, és el fill de Syoxerainomenos i Euriskhalosis. El seu nom significa 'golafre que fa riure'.
  • Syoxerainomenos: el senex, és el pare de Gelotofagos i el marit d'Euriskhalosis. El seu nom significa 'porc que està atrofiat'.
  • Saurosalos: el servus, és l'esclau de la família. El seu nom significa 'llangardaix tremolós'.
  • Brikorgé: la meretrix, és l'amant de Syoxerainomenos. El seu nom significa 'excitació rosegadora'
  • Euriskhalosis: és la mare de Gelotofagos i la muller de Syoxerainomenos. El sue nom significa 'la que troba conquestes'.

"Hola! Sóc Hermes, alguns ja em deveu conèixer, i sóc el missatger dels déus Olímpics, i déu de les fronteres, pastors, oradors, etc.., i sobretot de l’enginy! 
I no hi ha res mes enginyós que la història que es porten Brykorgé i Syoxerainomenos. Doncs bé, us ho contaré, tot i que no espereu una història sèria, ja que aquesta és molt entremaliada!
Ens situem a la Canea (una ciutat grega), concretament al carrer Kidonias, que és on es dirigia un paquet que se li havia d’entregar a Syoxerainomenos urgent i personalment, ja que era d’alta importància. 
Voleu saber què o millor dit qui hi havia en aquest paquet tan gros? Brykorgé! Resulta ser que Syoxerainomenos, que era bastant adinerat, havia pagat moltíssims diners perquè fiquessin a Brykorgé, la seva estimada en secret, en un paquet que li arribés tan sols a ell, perquè així la seva esposa, Euriskhalosis (una dona bastant espavilada i malhumorada), no els pogués enxampar. 
Però resulta que aquest paquet va acabar a les mans de Gelotofagos, el seu fill, un noi que amb tota la seva innocència va pensar que el paquet era un regal per Eriskhalosis, ja que era molt despistat i el dia que va arribar el missatger amb la caixa, va coincidir que era l’aniversari de la seva mare.
-Què bo que és el meu pare! És el primer any que recorda l’aniversari de la mare!
Va “corrents” a avisar-la i aleshores, Gelotofagos i Eriskhalosis van decidir portar el paquet a Syoxerainomenos, per obrir-lo tots junts.
Criden a Saurosalos, l’esclau de la casa, que és bastant maldestre, perquè transporti el paquet fins a l’habitació de Syoxerainomenos, que és on ell es troba dormint tan plàcidament.
Saurosalos transporta a Brykorgé sense saber que és ella, ja que ell es pensa que porta una caixa plena de qui sap què per al seu amo, amb la mala sort que… Plaf!  Ensopega amb els seus propis peus i cau a terra.
De cop i volta escolten un crit de dolor que surt de dins la caixa i, Gelotofagos decideix obrir la caixa tant si hi és el seu pare com no. 
Brykorgé surt de la caixa gairebé sense roba (ja que era un paquet personal per Syoxerainomenos i li tenia la sorpresa preparada) amb la enorme estupefacció en què es troba Euriskhalosis i Gelotofagos bocabadats.
Tranquils, que la història no s’acaba aquí! Amb tot plegat, Syoxerainomenos surt de la seva habitació i veu Brykorgé i Saurosalos al terra queixant-se del mal i què se li acut? Tan sols diu:
-Porcs, desagraïts ! Qui és aquesta i què feu al meu passadís! Què són aquestes guarreries? -Insinuant que no sap res i és tot idea del pobre Saurosalos, que s’ha trobat al mig d’aquest enrenou.
El pobre Syoxerainomenos intenta cobrir les seves mentides però Eriskhalosis ja l’ha enxampat; o això sembla, ja que la seva expressió es manté sèria tota l’escena. Gelotofagos, que encara no havia obert la boca, corre cap a Brykorgé i li diu:
-Amor meu! Que fas dins d’aquesta caixa! Pobra estimada meva!
Eriskhalosis renya una mica Gelotofagos, per mantenir una relació amb Brykorgé i després abraça el seu marit i li diu:
-Ai carinyo! No sé què farem amb aquest Gelotofagos, que és un entremaliat."


Escrit per: Nora Montiel Ruiz



Històries Terrorífiques i Història de Halloween

 HISTÒRIES TERRORÍFIQUES I HISTÒRIA DE HALLOWEEN


Com a activitat cultural anglosaxona relacionada amb la festivitat de HALLOWEEN, durant la darrera setmana de novembre l’alumnat de 3r d’ESO van escriure històries terrorífiques en anglès per ser llegides i representades a l’aula. 

Aquí teniu una breu història dels orígens i evolució de Halloween (que va més enllà del trick or treat o pumpkins enceses) i també hi podeu llegir algunes de les històries més terrorífiques que es van escriure i llegir a classe d’anglès.


Enjoy reading this short but interesting History of Halloween about how it all started and the frightening stories written by 3rd of ESO students in the English class!


History of Halloween


Halloween falls on October 31st each year in North America and other parts of the world. What do you know about Halloween? Do you celebrate it in your country? Here is a little history about it.


 http://www.5minuteenglish.com/img/oc29a.gif 


Vocabulary

to evolve (v)- to change little by little

spirit (n)- ghost, some people believe the spirit and body separate when a person dies

holy (adj)- sacred, very good, related to religion. Hallow comes from the word holy.

saint (n)- an honored, holy person

evil (adj)- very, very bad

lantern (n)- lamp or enclosed light that can be carried around

turnip (n)- a purple and white vegetable that grows in the ground

Like many other holidays, Halloween has evolved and changed throughout history. Over 2,000 years ago people called the Celts lived in what is now Ireland, the UK, and parts of Northern France. November 1 was their New Year's Day. They believed that the night before the New Year (October 31) was a time when the living and the dead came together.

More than a thousand years ago the Christian church named November 1 All Saints Day (also called All Hallows.) This was a special holy day to honor the saints and other people who died for their religion. The night before All Hallows was called Hallows Eve. Later the name was changed to Halloween.

Like the Celts, the Europeans of that time also believed that the spirits of the dead would visit the earth on Halloween. They worried that evil spirits would cause problems or hurt them. So on that night people wore costumes that looked like ghosts or other evil creatures. They thought if they dressed like that, the spirits would think they were also dead and not harm them.

The tradition of Halloween was carried to America by the immigrating Europeans. Some of the traditions changed a little, though. For example, on Halloween in Europe some people would carry lanterns made from turnips. In America, pumpkins were more common. So people began putting candles inside them and using them as lanterns. That is why you see Jack 'o lanterns today.

These days Halloween is not usually considered a religious holiday. It is primarily a fun day for children. Children dress up in costumes like people did a thousand years ago. But instead of worrying about evil spirits, they go from house to house. They knock on doors and say "trick or treat." The owner of each house gives candy or something special to each trick or treater.

Happy Halloween!

http://www.5minuteenglish.com/_themes/radius-1/aradrule.gif






EL CORRELLENGUA, LA FESTA DE LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA.

 EL CORRELLENGUA, LA FESTA DE LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA.


La vint-i-quatrena edició del Correllengua es dedicà aquest any al poeta Josep Carner i Puig-Oriol, anomenat El príncep dels poetes, en el cinquantè aniversari de la seva mort. Com cada any, com a entitat impulsora del Correllengua al Principat i la Catalunya Nord, la CAL va pretendre a través de la vida i l’obra de l’autor, reivindicar la llengua, la cultura i els anhels del poble català.

Aquest any, l’acte central del Correllengua, havia de tenir lloc el dia 27 de juny a Sitges, localitat important en la vida i l’obra de l’insigne poeta, però la malaurada aparició de la Covid-19 el va fer ajornar al divendres 2 i dissabte 3 d’octubre de 2020.

Per fer aquests actes es compta amb la participació de les entitats culturals de la vila i el suport de l’Ajuntament de Sitges (xerrades sobre el poeta, àudiovisuals, espectacle infantil, lectura de poemes, actuació d’una coral, concert musical, encesa de la Flama, lectura del Manifest,…).

Com cada any, el Correllengua cercà el suport i la complicitat d’entitats referents del país que ajuden a multiplicar-ne l’impacte, dotar el moviment de més transversalitat i sumar-hi nous públics. Des de la CAL, s’anima els organitzadors de Correllengua a rememorar la vida i l’obra de Josep Carner en alguns dels actes programats, com ara espectacles artístics, xerrades, taules rodones, passis de documentals… I s’ofereixen també diversos recursos relacionats amb la vida i obra de l’autor.


I QUÈ HEM FET A FLIX AQUEST CURS 2010-21? Doncs bé, ens hem coordinat l'Escola Enric Grau Fontserà i l’INS de Flix per recordar la figura de Carner encara que sigui en temps de pandèmia. A pesar que l’alumnat de Batxillerat no ha pogut llegir públicament el Manifest (aquest any a càrrec de director teatral Joan Lluís Bozzo) degut als canvis que hem hagut de fer a causa de la pandèmia, la nostra aportació al CORRELLENGUA ha estat la següent:

1. Lectura a classe de poemes de Josep Carner ( de 1r a 4t d’ ESO).

2. Tria per part dels alumnes del poema que més els ha agradat i posterior representació en una postal del poema triat ( l’alumnat ha reescrit el poema o n’ha fet un dibuix)

3. Muntatge per part de l’ Ajuntament d’una exposició al Mercat Municipal de Flix que ha recollit les postals i els dibuixos de l’ alumnant de primària i secundària del poble.

4. Després que la gent del poble ha pogut gaudir de l’ exposició pública hem exposat també els treballs a l’ institut per a que tota la comunitat educativa en pugui gaudir.

I bé, esperem que als lectors/es del nostre blog us agradin els treballs, que podeu veure seguidament. 


I recordeu:

“PARLAR CATALÀ ÉS CONVIDAR, CONVIDAR ÉS CONVIURE”

El Correllengua 2020 vol continuar donant un impuls al projecte reivindicant els objectius inicials de la seva creació.  És per aquest motiu que  es promou la campanya “Parlar català és convidar, convidar és conviure”, amb l’objectiu de reivindicar el català des d’una perspectiva social, per fer-ne evident el potencial cohesionador i el paper que ha de desenvolupar per tal de generar una identitat col·lectiva en una societat diversa com la nostra.

Tere Grau




ENS TRANSFORMEM LLEGINT OVIDI


ENS TRANSFORMEM LLEGINT OVIDI


"Un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits delicats comencen a ser envoltats per una fina escorça, els seus cabells creixen transformant-se en fulles, els seus braços en branques; els peus suara tan àgils, queden fixats a terra, convertits en arrels immòbils, el seu cap esdevé una copa d'arbre. Només queda d'ella la seva bellesa resplendent. Febos, tanmateix continua estimant-la; posa la mà dreta en el tronc i sent com batega encara el seu cor sota la nova escorça."
Apol·lo i Dafne - Gian Lorenzo Bernini

El 2017 es va celebrar el bimil·lenari de la mort d'Ovidi, que va passar a la història com el més romàntic dels poetes romans. Entre les seves obres destaquen l'Art d'enamorar -un extens poema en què dona consells als joves per guanyar-se el favor dels seus estimats/des-, les Metamorfosis -un recull de mites sobre transformacions que s'estenen des de l'inici del món fins a la divinització de Juli Cèsar-, o les Tristes -una sèrie de poemes en què lamenta la seva mala fortuna per haver estat desterrat de Roma-.

El passatge que podeu llegir supra forma part de l'episodi d'Apol·lo i Dafne de les Metamorfosis, un dels mites que més ha influenciat artistes, músics i escultors d'èpoques posteriors a causa de la seva bellesa tràgica.


Les Metamorfosis d'Ovidi és una de les lectures prescriptives de la matèria de Llatí a les PAU, de manera que es va plantejar una activitat col·laborativa per treballar-les a l'aula.

Es van distribuir els mites de la següent manera i cada alumna va escollir una d'aquestes agrupacions per fer-ne la lectura i una exposició:
  • Deucalió i Pirra; Filèmon i Baucis; Perseu i Andròmeda; el Rapte d'Europa.
  • Dafne; Hermafrodit; Narcís.
  • Faetont; Dèdal i Ícar.
  • Aracne; Midas; Orfeu i Eurídice; Píram i Tisbe.

En les exposicions orals, cada alumna aportava un comentari (que incloïa l'argument del mite, una descripció de la psicologia dels personatges, una anàlisi dels seus actes i una opinió personal sobre el mite). A més, van fer una comparació dels mites que es troben acolorits, ja que tenen trets comuns. Per exemple:
  • En el primer grup, ens trobem davant dos mites en què els déus castiguen la humanitat pels seus pecats i recompensen, tant Deucalió i Pirra, com Filèmon i Baucis, ja que són matrimonis exemplars i respectuosos amb els déus.
  • Tant el mite de Dafne, com el d'Hermafrodit, tracten d'històries d'amor tràgiques: en ambdós casos hi ha un personatge que pateix per un amor no correspost que culmina en una transformació plena d'angoixa (v. les imatges que hi ha supra i fixeu's en la intensitat de l'escena i l'expressió de desesperació de Dafne, que és d'incredulitat en Apol·lo).
  • En els mites de Faetont i Dèdal i Ícar, Ovidi ens presenta un aprenentatge moral a partir d'un final fatídic: en tots dos casos, els protagonistes ometen les advertències dels seus pares, la qual cosa fa que es precipitin, l'un des del carro del Sol, i l'altre perquè s'ha apropat massa al Sol, i morin en la caiguda.
  • Pel que fa a Aracne i Midas, tots dos són personatges castigats pels déus, ja que no són capaços de reconèixer la superioritat dels déus sobre els humans. L'una és transformada en aranya per Atena, i a l'altre Apol·lo li fa créixer unes orelles d'ase.
Quan les exposicions van acabar, es va encetar un petit debat per tal que cadascú aportés el seu punt de vista, de tal manera que cada alumna va rebre feedback de les seves companyes i de la professora, la qual cosa va possibilitar ampliar la seva perspectiva de la lectura que havia realitzat.