CHRISTMAS
Like a present,
Christmas comes.
Every year in a different way,
but always the same.
Never dreaming…
It’s impossible to do.
Although you think
you are an adult.
If you have a crib
with moss and flour,
you think you are into it
only for a moment.
And on New Years Eve,
when you drink champagne,
you think about your parents
about years in the past.
Like a child
in the Epiphany,
you feel that
this is true.
Although you grove,
always, at Christmas,
you will be
like a child, in the past.
Benvinguts i benvingudes! La difusió de les activitats que s'organitzen des de la Comissió de Biblioteca es realitza, des del curs 2022-23, mitjançant Instagram.
1r PREMI, BATXILLERAT, CASTELLÀ
¿NAVIDAD?
¿Qué se puede decir de la Navidad?
En un mundo sin paz.
Te oigo que hablas de regalos
Eso no importa hoy…
He oído en el telenoticias
que hay muchos muertos en Irak.
¿Y qué hacemos con los vivos?
Ir de compras a la gran ciudad.
Hemos puesto una ventana negra
frente a la realidad.
Y no sentimos ni nuestro propio
---------------------------------------------- corazón.
Con su llanto lleno de dolor.
Cada año peor.
Aviones de guerra
decoran nuestro
------------------------ televisor.
Sin piedad.
¿A eso le llamamos Navidad?
Las vacaciones,
ir de compras y el champán.
A ver si alguien crece
y abre la ventana,
que aquí aún hay gente
que sueña en Navidad.
Cuando seas muy valiente,
sal a la calle y escucha:
Se oye una música tierna
que habla de esperanza y de paz.
¡Oye! ¡Qué hoy es Navidad!
No te quedes sin hacer nada.
Puede que esta vez,
si luchamos de verdad…
Podamos hacer,
que la próxima Navidad
sea de verdad.
¿Qué se puede decir de la Navidad?
En un mundo sin paz.
Te oigo que hablas de regalos
Eso no importa hoy…
He oído en el telenoticias
que hay muchos muertos en Irak.
¿Y qué hacemos con los vivos?
Ir de compras a la gran ciudad.
Hemos puesto una ventana negra
frente a la realidad.
Y no sentimos ni nuestro propio
---------------------------------------------- corazón.
Con su llanto lleno de dolor.
Cada año peor.
Aviones de guerra
decoran nuestro
------------------------ televisor.
Sin piedad.
¿A eso le llamamos Navidad?
Las vacaciones,
ir de compras y el champán.
A ver si alguien crece
y abre la ventana,
que aquí aún hay gente
que sueña en Navidad.
Cuando seas muy valiente,
sal a la calle y escucha:
Se oye una música tierna
que habla de esperanza y de paz.
¡Oye! ¡Qué hoy es Navidad!
No te quedes sin hacer nada.
Puede que esta vez,
si luchamos de verdad…
Podamos hacer,
que la próxima Navidad
sea de verdad.
1r PREMI, 2n CICLE, CASTELLÀ
SOÑEMOS
Soñemos...
Hagamos un esfuerzo
usemos la imaginación...
para soñar un mundo sin guerras,
ningún niño sin escuela,
ninguna familia sin hogar.
Hagamos un esfuerzo:
volvamos a soñar
que todo esto es realidad.
Xavier Pérez
3r ESO B
Soñemos...
Hagamos un esfuerzo
usemos la imaginación...
para soñar un mundo sin guerras,
ningún niño sin escuela,
ninguna familia sin hogar.
Hagamos un esfuerzo:
volvamos a soñar
que todo esto es realidad.
Xavier Pérez
3r ESO B
1r PREMI, 1r CICLE, CASTELLÀ
COMPAÑEROS
Un pupitre vacío,
un compañero que falta.
Un preocuparse por él.
Una buena causa.
A veces no nos damos cuenta
de lo importante que es
que nuestros compañeros y amigos
se sientan bien.
Marina Buera Potau
1r ESO B
Un pupitre vacío,
un compañero que falta.
Un preocuparse por él.
Una buena causa.
A veces no nos damos cuenta
de lo importante que es
que nuestros compañeros y amigos
se sientan bien.
Marina Buera Potau
1r ESO B
1r PREMI, BATXILLERAT, CATALÀ
SENTS UNA MÚSICA
Sents una música
Que et fa recordar
Quan eres petit i existia la pau.
El teu cor crema
De por i tristesa.
La música calla,
Sols queda la guerra
I no pots evitar
Sentir aquesta pena,
Quan veus el teu jardí
Convertit en cendra.
Molts dels amics que tenies
No tenen ni casa ni vida.
I les bombes que cauen
T'han pres la teva família.
No ets gaire gran
I tens por de la mort,
Però creus que ja ara
No t'importa anar-te'n.
Tota la teva infantesa
Destruïda en tan sols uns segons.
I aquella esperança,
Com els ocells ha marxat al sud.
Saps que per als que t'ataquen
Avui és dia de pau.
I ja no pots entendre
El perquè t'ho estan prenent tot.
Si avui va néixer el Messies,
i ell volia la pau.
Volia que tota la Terra
Fos de tots els humans.
Si ells segueixen les seves
Paraules, per què fan això?
Per què no van a casa
I ens tornen el nostre país?
Maria Garcia Barberà
1r BAT B
Sents una música
Que et fa recordar
Quan eres petit i existia la pau.
El teu cor crema
De por i tristesa.
La música calla,
Sols queda la guerra
I no pots evitar
Sentir aquesta pena,
Quan veus el teu jardí
Convertit en cendra.
Molts dels amics que tenies
No tenen ni casa ni vida.
I les bombes que cauen
T'han pres la teva família.
No ets gaire gran
I tens por de la mort,
Però creus que ja ara
No t'importa anar-te'n.
Tota la teva infantesa
Destruïda en tan sols uns segons.
I aquella esperança,
Com els ocells ha marxat al sud.
Saps que per als que t'ataquen
Avui és dia de pau.
I ja no pots entendre
El perquè t'ho estan prenent tot.
Si avui va néixer el Messies,
i ell volia la pau.
Volia que tota la Terra
Fos de tots els humans.
Si ells segueixen les seves
Paraules, per què fan això?
Per què no van a casa
I ens tornen el nostre país?
Maria Garcia Barberà
1r BAT B
1r PREMI, 2n CICLE, CATALÀ
AMISTAT
Que bonic és compartir
una història amb un bon amic.
Ell et sap escoltar
quan la resta sols saben sentir.
Ell t'ajuda sense demanar
i els altres alguna cosa volen aconseguir.
No hi ha res millor que l'amistat,
estimar i sentir-te estimat.
Cristina Guillén Arnáiz
3r ESO B
Que bonic és compartir
una història amb un bon amic.
Ell et sap escoltar
quan la resta sols saben sentir.
Ell t'ajuda sense demanar
i els altres alguna cosa volen aconseguir.
No hi ha res millor que l'amistat,
estimar i sentir-te estimat.
Cristina Guillén Arnáiz
3r ESO B
1r PREMI, 1r CICLE, CATALÀ
QUÈ HEM DE FER?
Em pregunto,
per què passa?
Rumio, però no ho entenc.
Penso, però no ho comprenc.
Només veig imatges,
que es graven a la meva ment,
com un nen a la guerra
o una nena estesa al terra.
Què hem de fer?
Em pregunto al matí.
No puc veure patir
nens com jo o més petits.
Viuen amb pobresa,
sense roba ni menjar,
veuen morir
i de les guerres mai la fi.
Hem de pensar... Ja ho tinc!
Però tots hi hem de col·laborar.
Un bocí de pa
alimenta una boca petita,
mil bocins de pa
ajuden a donar vida.
Evitarem el sofriment constant,
de tanta gent important,
nens que moren de fam,
sense poder fer cap reclam.
Què ens donaran a canvi?
Un somriure els més petits,
unes gràcies els pares i grans
i la satisfacció d'haver ajudat
als més necessitats.
Àngels Montaña Faiget
1r ESO A
Em pregunto,
per què passa?
Rumio, però no ho entenc.
Penso, però no ho comprenc.
Només veig imatges,
que es graven a la meva ment,
com un nen a la guerra
o una nena estesa al terra.
Què hem de fer?
Em pregunto al matí.
No puc veure patir
nens com jo o més petits.
Viuen amb pobresa,
sense roba ni menjar,
veuen morir
i de les guerres mai la fi.
Hem de pensar... Ja ho tinc!
Però tots hi hem de col·laborar.
Un bocí de pa
alimenta una boca petita,
mil bocins de pa
ajuden a donar vida.
Evitarem el sofriment constant,
de tanta gent important,
nens que moren de fam,
sense poder fer cap reclam.
Què ens donaran a canvi?
Un somriure els més petits,
unes gràcies els pares i grans
i la satisfacció d'haver ajudat
als més necessitats.
Àngels Montaña Faiget
1r ESO A
Subscriure's a:
Missatges (Atom)